Benvolgut

"Benvolgut" és una cançó narrativa que explora amb profunditat i una certa ironia la complexitat de les relacions humanes, el pas del temps i la superposició de les històries d'amor. La lletra és una carta fictícia del narrador a l'exparella de la seva actual núvia. A través d'aquesta premissa, Manel aborda temes com la gelosia retrospectiva, l'empatia i la inevitabilitat del passat en el present d'una relació.

El significat principal rau en la reflexió sobre com les relacions anteriors deixen una empremta indeleble. El narrador conviu diàriament amb els fantasmes del passat de la seva parella, representats per objectes com discos o fotografies antigues. Aquests objectes serveixen com a portals a una història d'amor de la qual ell no va formar part, però que inevitablement va ser el preludi de la seva pròpia història.

La cançó també tracta sobre la posició de "l'altre", aquell que espera la seva oportunitat mentre una parella viu la seva vida. El narrador admet haver estat "esperant", ocult en les fissures i dubtes de la relació anterior. Aquesta confessió afegeix una capa de complexitat, barrejant el triomf present amb la consciència d'haver estat un espectador pacient. Hi ha una sensació agredolça, reconeixent el dolor de l'altre ("quin mal devia fer") mentre agraeix indirectament que aquella relació s'acabés, la qual cosa li va permetre a ell entrar en escena.

Finalment, la cançó tanca el cercle amb una projecció cap al futur, on l'ex es convertirà en un record llunyà, tan distant com altres figures del passat de la noia. La imatge final del narrador i l'ex observant junts des dels matolls suggereix un destí compartit per tots els amors: ser eventualment substituïts i convertir-se en part de la història personal d'algú.

La cançó es presenta com una carta o un monòleg dirigit a un "Benvolgut", que es revela com l'exparella de la núvia actual del narrador. El cantant comença saludant-lo i reconeixent que, encara que mai no han estat presentats formalment, tots dos són conscients de l'existència de l'altre. El narrador admet, amb certa covardia, que prefereix no pensar gaire en ell, però la seva presència és inevitable. El passat de la relació anterior es manifesta en objectes quotidians, com els discos que l'ex va deixar enrere a la casa, alguns meravellosos i altres que preferiria no veure.

La presència de l'ex no només és física, sinó també emocional i es manifesta en el somriure de la seva xicota quan camina sola o en una antiga fotografia oblidada en un calaix. En aquesta foto, la parella anterior apareix jove, forta i feliç, aturant una furgoneta amb una ciutat de fons, sentint que tenien tota l'eternitat per davant. El narrador revela un detall clau: mentre ells vivien el seu amor, gent com ell ja estava esperant la seva oportunitat, ocults a la vista. Aquesta idea d'espera i d'observació des de l'ombra és un tema central.

El cantant mostra empatia pel dolor que l'ex va haver de sentir durant la ruptura, admetent que fins i tot avui, el món de la seva xicota trontolla per un segon quan un amic pronuncia el nom de l'ex per error. No obstant això, expressa el desig que l'ex estigui bé, que no enyori aquells temps i que fins i tot els recordi amb una certa alegria. Li agraeix irònicament a ell i a la seva antiga relació per haver-lo fet "créixer amagat". Aquest creixement es va produir enmig de petites mentides, dubtes i la intuïció d'una vida millor, alimentant-se de les esquerdes de la seva relació, com les frases "som molt joves per tenir res massa clar" o "no sé què és, però, nena, no puc respirar".

Finalment, la cançó es projecta cap a un futur hipotètic. El narrador imagina una trobada casual entre la seva xicota i l'ex. Ell, l'actual parella, es mantindria al marge, actuant com un "home ocupat" fins que acabin de parlar. Després, quan estiguin sols de nou, ella li dirà que l'ha vist envellit. Aquesta observació marcarà la distància definitiva, fent que el record de l'ex quedi tan llunyà com el d'un altre antic pretendent de l'institut. La cançó es tanca amb una imatge poderosa: el narrador i l'ex, units en el temps, observant des dels matolls a la seva xicota amb aquell altre noi de l'institut, com si tots fossin part d'una llarga cadena d'amors passats i futurs, esperant el seu torn.

"Benvolgut" és la cançó que obre el segon àlbum d'estudi de la banda barcelonina Manel, titulat 10 milles per veure una bona armadura, publicat l'any 2011. L'àlbum va ser un èxit rotund, aconseguint el número u a la llista de vendes a Espanya, un fet històric per a un disc cantat íntegrament en català, una fita que només havien assolit anteriorment Joan Manuel Serrat i Lluís Llach. El títol de l'àlbum és una frase extreta de l'obra de William Shakespeare Molt soroll per no res.

El grup, format per Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé, va néixer a Barcelona el 2007. Per a aquest segon disc, van continuar desenvolupant el seu estil característic que barreja pop, folk i lletres costumistes i narratives. La creació de "Benvolgut", com la resta de l'àlbum, va seguir el seu mètode compositiu col·laboratiu, on les històries detallades i les melodies enganxoses són el segell d'identitat.

El 19 de juliol de 2011 es va estrenar el videoclip oficial de la cançó, dirigit per Sergi Pérez. Va ser filmat en un bosc del Parc Natural del Montseny i presenta els quatre membres de la banda en una sèrie de baralles aparentment sense sentit, una metàfora visual que contrasta amb el to confessional i psicològic de la lletra, afegint una altra capa d'interpretació a l'obra.

"Benvolgut" utilitza diversos elements simbòlics i metafòrics per construir la seva narrativa complexa:

• Els Discos Oblidats: Els discos que l'exnòvio no es va endur simbolitzen el passat tangible i persistent. No són només objectes, sinó fragments de la identitat i els gustos d'una persona que va habitar el mateix espai físic i emocional. Representen la "banda sonora" d'una relació anterior que encara ressona en el present.
• La Fotografia Antiga: La foto oblidada en un calaix és un símbol clàssic de la nostàlgia i del temps congelat. Mostra un moment de felicitat i joventut eterna ("sou joves i forts, i sentiu l'eternitat al vostre davant"), contrastant amb la realitat present. És una finestra a un passat idealitzat que el narrador només pot observar com un estrany.
• Amagat als Matolls: La imatge de "gent com jo estem esperant" i la referència final a estar amagat entre els matolls és una metàfora poderosa de la posició de l'observador, del futur amant que espera el seu torn. Simbolitza la paciència, la invisibilitat temporal i la dinàmica de successió en les relacions amoroses, suggerint que sempre hi ha algú esperant en un segon pla.
• El Dit a la Columna Vertebral: La frase "o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!" és una imatge sensorial que representa la intimitat física i la connexió present del narrador amb la seva parella. Actua com un contrapunt a les relacions passades, un gest que afirma la seva possessió i el seu lloc actual, gairebé com un acte de marcatge territorial sobre un cos que abans va pertànyer a un altre.

L'atmosfera emocional de "Benvolgut" és notablement complexa i agredolça, barrejant sentiments que a primera vista podrien semblar contradictoris.

• Nostàlgia i Melancolia: Tot i que el narrador és el "guanyador" en aquest triangle amorós, la cançó està impregnada d'una profunda nostàlgia. No és una nostàlgia pròpia, sinó una nostàlgia vicària, sentida a través dels vestigis de la relació anterior de la seva parella. Aquesta sensació es crea a través de la melodia suau, l'ús de l'ukelele i les descripcions d'escenes passades.
• Empatia i Comprensió: Un dels tons emocionals més sorprenents és l'empatia cap a l'exrival. El narrador reconeix el seu dolor ("i quin mal devia fer") i comprèn per què el seu record encara té efecte. Aquesta maduresa emocional eleva la cançó per sobre d'un simple relat de gelosia.
• Ironia i una Subtil Satisfacció: Hi ha un corrent subterrani d'irònica satisfacció. El narrador ha aconseguit el que volia i, des de la seva posició actual, pot mirar enrere amb una barreja de compassió i triomf tranquil. Aquest sentiment es fa evident en frases com "i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat".
• Introspecció: La cançó és un exercici d'introspecció. El narrador no només parla de l'altre, sinó que revela molt sobre si mateix: la seva covardia inicial, la seva paciència i la seva complexa psicologia. L'ambient sonor, íntim i acústic, convida l'oient a compartir aquesta reflexió personal.

"Benvolgut" es va convertir ràpidament en una de les cançons més emblemàtiques de Manel i un himne per a una generació de seguidors de la música en català. Va ser la peça d'obertura del seu segon àlbum, 10 milles per veure una bona armadura (2011), que va catapultar el grup a la fama a nivell estatal. L'àlbum va aconseguir el número 1 a les llistes de vendes d'Espanya, un fet sense precedents per a un grup que cantava exclusivament en català en aquella època, demostrant que la música en llengües cooficials podia transcendir fronteres.

La cançó va consolidar l'estil narratiu de Manel, basat en lletres que funcionen com a contes o guions cinematogràfics, cosa que va influir en nombroses bandes de l'escena indie-pop catalana i espanyola posterior. La seva originalitat temàtica, abordant una carta a l'ex de la teva parella, va ser àmpliament elogiada per la crítica i el públic, que va valorar la seva frescor i la seva profunditat psicològica.

Recentment, la cançó ha tingut un ressorgiment en popularitat gràcies a la seva inclusió a la banda sonora de la sèrie de televisió Los Años Nuevos (2024) de Rodrigo Sorogoyen, on la seva lletra s'utilitza de manera diegètica per avançar i comentar la trama de la relació dels protagonistes, demostrant la seva perdurabilitat i la seva capacitat per ressonar amb noves audiències.

L'estructura rítmica i de rima de "Benvolgut" està al servei de la seva naturalesa narrativa, prioritzant el flux del relat per sobre de les estructures poètiques rígides.

• Vers Lliure: La lletra de la cançó s'estructura principalment en vers lliure. No segueix un esquema de rima consistent (com AABB o ABAB), la qual cosa li confereix un caràcter de prosa o de discurs parlat, reforçant la sensació que el narrador s'està adreçant directament al seu interlocutor.
• Rimes Internes i Assonants: Tot i ser de vers lliure, Guillem Gisbert utilitza subtils rimes internes i assonants per donar musicalitat al text. Per exemple, la recurrència de sons vocàlics o consonants en versos propers ajuda a cohesionar el text sense fer-lo previsible.
• Ritme Melòdic i Narratiu: El ritme de la cançó és marcat per la melodia vocal, que flueix de manera molt natural, gairebé com si estigués explicant un conte. El tempo és moderat, permetent que l'oient segueixi la història amb atenció. La bateria, que apareix més tard a la cançó, afegeix un pols constant que impulsa la segona meitat del relat, coincidint amb les reflexions més profundes i la projecció cap al futur.
• Interacció entre Música i Lletra: La secció rítmica no s'imposa sobre la lletra; al contrari, l'acompanya. Els moments de més càrrega instrumental coincideixen amb les parts més emotives o reveladores de la història, creant un crescendo que subratlla la narrativa.

Manel destaca per la seva habilitat per fusionar tècniques literàries i musicals, i "Benvolgut" n'és un exemple clar.

• Veu Narrativa (Carta Epistolar): La cançó adopta la forma d'una carta o monòleg dirigit a una segona persona ("Benvolgut"), una tècnica literària que crea una sensació d'intimitat i confidència immediata. L'oient es converteix en un destinatari silenciós d'aquesta confessió.
• Costumisme: Les lletres de Manel sovint es descriuen com a costumistes, ja que narren petites històries quotidianes amb gran detall. En aquesta cançó, l'ús d'elements com discos antics, fotos en un calaix o una trobada casual projectada al futur, ancora la narrativa en una realitat propera i recognoscible.
• Ironia i Empatia: El narrador utilitza un to que oscil·la entre la ironia subtil (agraeix a l'ex per fer-lo "créixer amagat") i una sorprenent empatia ("quin mal devia fer"). Aquesta dualitat enriqueix el personatge i evita que caigui en el clixé de l'amant gelós.
• Instrumentació Folk-Pop: Musicalment, la cançó es basa en una instrumentació característica del folk-pop, amb un ukelele o guitarra acústica que porta la melodia principal, acompanyat per un baix i una bateria que entra de manera progressiva i subtil. Aquest so orgànic i càlid complementa el to confessional i narratiu de la lletra.
• Estructura Musical Progressiva: La cançó no segueix una estructura tradicional de tornada-estrofa. En canvi, es desenvolupa com un relat, amb la música acompanyant l'evolució de la història. La instrumentació creix en intensitat a mesura que la confessió del narrador es fa més profunda, culminant en un final més rítmic que resol la tensió acumulada.

De què tracta exactament la cançó "Benvolgut" de Manel?

La cançó és una carta fictícia que el narrador escriu a l'exnòvio de la seva actual parella. Explora els sentiments de nostàlgia, empatia i la presència del passat en una nova relació, reflexionant sobre com les històries d'amor anteriors afecten el present.

Qui és el "Benvolgut" a la lletra de la cançó?

El "Benvolgut" és l'anterior parella de la núvia del cantant. Tot i que no es coneixen personalment, el narrador se li adreça per reflexionar sobre la seva història d'amor passada i com aquesta ha donat pas a la relació actual.

Què simbolitza la frase "gent com jo estem esperant"?

Aquesta frase revela que el narrador ja estava interessat en la noia mentre ella encara estava en la seva relació anterior. Simbolitza el rol de l'observador pacient, aquell que espera des de la distància que una relació s'acabi per tenir la seva pròpia oportunitat.

En quin àlbum de Manel es troba "Benvolgut" i de quin any és?

"Benvolgut" és la primera cançó del segon àlbum de Manel, titulat "10 milles per veure una bona armadura", publicat l'any 2011. L'àlbum va ser un gran èxit comercial i de crítica.

Per què el videoclip de "Benvolgut" mostra els membres de Manel barallant-se?

El videoclip, dirigit per Sergi Pérez, presenta una imatge que contrasta amb la lletra. Les baralles al bosc poden interpretar-se com una metàfora de la lluita interna, el conflicte latent entre el passat i el present, o simplement com una elecció estètica per crear un impacte visual diferent del to reflexiu de la cançó.